Gràcies, Joan

Fa uns mesos vaig tenir el goig de mantenir una llarga conversa futbolística a casa de Joan Vilà. Van ser dues hores que van passar ràpidament, al menys és el que va semblar-me. I es que compartir temps amb tot un mestre del futbol com en Joan és, pels que estimem aquest esport, tot un luxe.
Vam parlar de futbol formatiu, de futbol "gran", vam recordar la seva etapa al CE Mataró, de la seva etapa a la Federació Catalana i també del nou projecte "Soccer Services" en diversos països europeus.

Joan Vilà té una llarga trajectòria dins del món del futbol. Primerament, com a ex jugador professional de Primera Divisió i, després, com a entrenador, tant a nivell nacional, com de futbol territorial i de base. Per tota aquesta feina desenvolupada al llarg dels anys, s’ha convertit en una de les persones més respectades en el món del futbol català

El pas de Joan Vilà per la Federació Catalana de Futbol ha estat molt significatiu. Al capdavant de l’àrea esportiva de la federació com a director tècnic, ha aconseguit que les seleccions catalanes hagin adoptat un estil propi de joc, gràcies al qual ha estat possible que, la temporada passada, es guanyessin tres campionats d’Espanya (sub 18 masculina, sub 16 masculina i sub 16 femenina) i, enguany, la sub 16 femenina.

El seu departament va ser l’encarregat de realitzar un estudi sobre la reestructuració del futbol base que va ser aprovada en assemblea. A més, han estat els encarregats d’implementar els continguts dels cursos de monitor de futbol de nivell 0. També es va crear l’espai virtual d’assessoria tècnica a la pàgina web de la federació on s’han rebut més de 900 consultes que han estat degudament resoltes.

Aquesta feina formativa, implantada per tot l’equip que ha treballat sota les ordres de Vilà ha volgut anar més enllà i, per això, al llarg d’aquestes dues temporades, també s’ha volgut inculcar uns valors bàsics als entrenadors de futbol base a través d’uns clínics que s’han celebrat arreu de Catalunya i on s’ha comptat amb la presència de 1.100 entrenadors assistents.

Amb aquesta gran aportació, les seleccions catalanes tenen el camí marcat cap a una projecció futbolística que de ben segur que anirà ascendint.

Quan un te el privilegi de poder parlar amb en Joan Vilà en la "intimitat" s'en adona de que a banda de coneixements, transmet un caliu humà que no està a l'abast de gaires. Des d'aquest petit i humil racó vull retre un petit homenatge a aquest enamorat del futbol formatiu i mestre de mestres.

Gràcies Joan.

La cultura de l'esforç

Aprendre sense esforç és una quimera. Mai com ara la societat demanda exigència, autoritat, valors i alhora els models que se’ls ofereixen en els mitjans de comunicació són tot al contrari. El model que es proposa és no renunciar a res, fer el que vingui més de gust, buscar el plaer immediat.
Una ràpida mirada a aquestes propostes i és fàcil veure que queda poc marge per la solidaritat. Si tot allò a què aspirem és al plaer, a l’immediat, a satisfer el gust com a finalitat última difícilment hi ha espai per el que sofreix, el que esta sol, per al malalt, etc.
L’esforç, el treball continu, sacrificat és el que donarà maduresa i satisfacció als nostres fills per tant educar-los en la fortalesa i en l’esforç és tasca principal. I perquè entenguin que la seva vida és esforç han de saber que la seva vida serveix per a alguna cosa; que encara que es vegin amb poques qualitats i les coses els costin la seva vida té una missió i un valor intransferibles.
La persona que no vol millorar, que és egoista, que busca sols el plaer, no té motius per desenvolupar la virtut de la fortalesa perquè és indiferent al bé.
En els ambients educatius es parla molt de l’esforç, i sovint s’entén en termes del treball intel•lectual. Això és cert, però fins a cert punt. L’esforç té un paper més vital que el simple èxit acadèmic. En realitat, és un factor fonamental per assolir la maduresa com a persona. El futbol, com a qualsevol altra activitat a la vida, també és víctima d’aquesta manca de cultura de l’esforç.